Cap nen hauria de ser exclòs per la seva discapacitat. Aquesta és la història del meu fill Luca.
Avui vull denunciar públicament una situació que cap nen o nena hauria de viure per tenir una discapacitat.
El meu fill Luca, d’11 anys i amb autisme, va ser inscrit a l’escola d’art Visual Art de Badalona. Després d’un mes d’assistència (4 classes d’una hora), la direcció em va comunicar que en Luca no podia “crear lliurement” i que havia de seguir unes pautes. Amb aquest argument, van decidir que no podia continuar, al·legant que no són terapeutes i que no el poden atendre.
En altres paraules: el van expulsar per ser diferent i per no encaixar ordres. Això no és només una falta de sensibilitat: és discriminació per raó de discapacitat. Els nens i nenes amb autisme —com qualsevol altre— tenen dret a participar en activitats artístiques, culturals i d’oci.
La llei obliga els centres a garantir la igualtat de tracte i a aplicar els ajustos raonables necessaris.
Excloure un menor per la seva condició no només vulnera la Llei General de Discapacitat i la Llei d’Igualtat de Tracte, sinó que atempta contra la seva dignitat i contra el seu dret a la inclusió.
En alçar la veu, no busco únicament justícia per al meu fill: busco que cap altre nen o nena torni a patir una exclusió així.
Com a societat, tenim la responsabilitat de garantir que els espais educatius, culturals i d’oci siguin accessibles per a tothom.
Perquè la diversitat no és un problema: és un valor.
I la inclusió no és una opció: és un dret.
📣 Prou d’exclusió
📣 Prou de portes tancades
📣 La diversitat enriqueix, mai sobra
Inclusió #Autisme #Drets #NoALaDiscriminació #ArtPerATothom #Badalona
Hoy quiero denunciar públicamente una situación que ningún niño o niña debería vivir por tener una discapacidad.
Mi hijo Luca, de 11 años y con autismo, fue inscrito en la escuela de arte Visual Art de Badalona. Tras un mes de asistencia (4 clases de una hora), la dirección me comunicó que Luca no podía “crear libremente” y que debía seguir unas pautas. Con ese argumento, decidieron que no podía continuar, alegando que no son terapeutas y no pueden atenderle.
En otras palabras: lo expulsaron por ser diferente y por no seguir órdenes.
Esto no es solo una falta de sensibilidad: es discriminación por razón de discapacidad. Los niños y niñas con autismo —como cualquier otro— tienen derecho a participar en actividades artísticas, culturales y de ocio.
La ley obliga a los centros a garantizar la igualdad de trato y a aplicar los ajustes razonables necesarios.
Excluir a un menor por su condición no solo vulnera la Ley General de Discapacidad y la Ley de Igualdad de Trato, sino que atenta contra su dignidad y contra su derecho a la inclusión.
Al alzar la voz, no busco únicamente justicia para mi hijo: busco que ningún otro niño o niña vuelva a sufrir una exclusión así.
Como sociedad, tenemos la responsabilidad de garantizar que los espacios educativos, culturales y de ocio sean accesibles para todos.
Porque la diversidad no es un problema: es un valor.
Y la inclusión no es una opción: es un derecho.
📣 Basta ya de exclusión
📣 Basta ya de puertas cerradas
📣 La diversidad enriquece, nunca sobra
